Passa al contingut principal

Qui som





Dones Senienques és una associació de dones sense ànim de lucre, formada l'any 1995. Des del primer moment es va crear amb un objectiu clar, representar a la dona senienca. Amb els anys hem anat creixent, tenint en compte sempre, les prioritats de les sòcies i lluitant perquè l’entitat continuï endavant.

Encara que el seu nom faci referència al nostre poble, hi poden formar part tant les nascudes i residents a La Sénia, com de pobles veïns, o de qualsevol altre indret si algú ho desitja.

Som un col·lectiu d'unes 250 dones, molt actives i dinàmiques, amb diverses inquietuds però amb un objectiu comú, fer més gran el grup per poder treballar conjuntament, compartir experiències, i fomentar iniciatives i activitats per ampliar els nostres coneixements.

Formem part de l'Institut Català de les Dones, a la demarcació de les Terres de l'Ebre.  ICD
Per si algú no ho sap: L'Institut Català de les Dones és l'organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Departament de la Presidència, que dissenya, impulsa, coordina i avalua les polítiques per a l'equitat de gènere que desenvolupa l'Administració de la Generalitat.

Portem a terme diverses activitats com treballs manuals, costura, labors, patchwork, pintura, restauració, puntaires, tai-txi, zumba, cursos de cuina, d'informàtica, etc. 

També participem amb alguns esdeveniments, donant suport al poble, com la Fira Gastronòmica, Parc de la Manjoia, etc.

I moltes més coses...(per saber-ne més, podeu consultar el calendari en aquest mateix blog).

Estem obertes a escoltar a tothom, si vols fer algun suggeriment o vols aportar idees noves ho pots fer, per a tal cosa contacta amb nosaltres.  Contacte.

Des de la seva constitució fins ara, han estat com a presidentes:


                                      Amàlia Perez Cuadrado      07/05/1995      19/10/1999

                                      Pilar Ortí García                   20/10/1999       04/02/2009

                                      Palmira Artigas Rosas        05/02/2009       24/02/2016

                                      Maria Cinta Bel Vidal        25/02/2016       28/10/2021
                                        
                                      Lola Meseguer Ortí            29/10/2021

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Manjoia

Quin goig de manjoies!! Totes són obra d'una de les nostres senienques, Amparo Sabater Es tracta d'una pasta dolça, típica del nostre territori en aquests dies de Setmana Santa. Però curiosament només aquí a La Sénia se li diu “Manjoia” a la resta de les Terres de l’Ebre, així com a la zona del Maestrat, se l’anomena “Mona de Pasqua”. Hi ha diverses receptes de manjoies, poden variar les quantitats d’oli o de llet, o de sucre, però totes comparteixen els mateixos ingredients. Algunes apliquen llevadura premsada, anomenada també pastilla de forn, i altres porten una quantitat de massa mare (llevat) que s’encarrega al forn de pa. Normalment solen ser farcides, encara que també se’n fan sense farcir. El farcit tradicional és la confitura de cabell d’àngel, encara que avui en dia, segueix se'n el més utilitzat, s’han introduït també altres ingredients com mató, xocolata i crema pastissera. Per a decorar s’utilitzen ous durs (un, dos o més, segons la mi...
Les dones senienques us desitgem unes molt bones festes nadalenques!!

Dona Senienca 2018

El nostre dia dins de les Festes Majors del Poble és el dia dedicat a la dona. Comencem l’acte amb una Missa, després de la qual, assistents, autoritats i tothom que vulgui, ens dirigim   al Parc Municipal, acompanyats pel Grup de Dolçainers on es fa homenatge a una dona distingida del nostre municipi. Aquest any ha estat la Sra. Elsa Gelida Gil, veïna del nostre poble i sòcia també de l’entitat durant molts anys. Filla petita de Federico Gellida Subirats i de Lídia Gil Tomàs. Va néixer a La Sénia, el dia 4 de setembre de 1937. La seva germana, Lídia Gellida Gil, 6 anys més gran que ella, i la que fa només un any que va morir als 85 anys a Argélès Sur Mer. Va passar la seva infantesa a la Sénia, fins als 10 anys que va marxar a França per viure en família, on el seu pare, últim alcalde republicà de la Sénia i Secretari del Centre Obrer, hi vivia exiliat. Així doncs, la seva joventut fou viscuda a Argélès Sur, però   sense desvincular-se totalme...