Dona Senienca 2017

En aquestes Festes Majors del present 2017 hem celebrat un any més el dia de la Dona, un esdeveniment que com sempre, ha resultat ser molt bonic i molt emotiu per a totes les persones assistents, i principalment per a la persona homenatjada i la seva família.

Avui s’ha fet reconeixement a la Sra. Victoria Almuni i Balada, coneguda també com a Viqui, entre tota la gent que la coneix. En aquesta ocasió l’associació va decidir que la dona protagonista de l’acte havia de ser ella i, verdaderament creiem que ha estat una decisió molt encertada.

Natural de La Sénia i filla d’una família molt reconeguda del poble. Tots els veïns o qualsevol persona que hagi tingut alguna vinculació amb la població, coneix a la Pastisseria Victoria, que durant tants anys ens va oferir els seus serveis, amb els millors pastissos i pastes.

Viqui és una persona molt propera a tota la gent que l’envolta amb una gran inclinació per la història del poble i del territori. És també molt activa i dinàmica i com a resultat d’aquest tarannà la seva trajectòria professional ha anat creixent, com en una platja d’arena, granet a granet.

Despres d’acabar la l’escola primaria, es va graduar en batxillerat i va fer el COU a Ulldecona. El curs 1980-81 va començar a estudiar la llicenciatura en Geografia i Història a Tarragona, a l'edifici de la plaça Imperial Tarraco. Hi va estar tres anys. El curs 1983-84 va passar a la Universitat Central, als edificis de la facultat d'Història que hi ha entre el camp Nou i la Diagonal. Allí es va poder especialitzar en Història de l'Art, que és el que ella volia.

Un cop va acabar la carrera, l'estiu de 1985 va tornar al poble i va iniciar la seva tasca en el món de la recerca, vinculada en aquell moment a l'obra medieval de la Catedral de Tortosa. Va llegir la tesi de llicenciatura, que li va permetre obtenir el grau en Història de l'Art. Mentrestant, ajudava treballant a casa perquè les seves germanes menudes estaven encara en edat d'estudiar.

Acabada aquesta primera fase d'estudis superiors va tocar buscar feina. Eren temps complicats per a la seva especialitat i va treballar a l'escola taller del Castell, a Amposta, a l'escola d'Art de la mateixa ciutat, de guia al castell de Peñiscola, fent fitxes de patrimoni arquitectònic per a la Generalitat... Es va iniciar també en la complexa però preciosa tasca de ser mare. L'octubre de 1988 va néixer Núria. En aquest moment, des del 1987, vivia a Amposta.

L'any 1989 va fer la seva primera substitució a Secundària i el 1990 va aprovar les oposicions. Va començar aleshores una nova etapa, marcada per la familiarització en el tracte amb adolescents, el gust per la didàctica de les Ciències Socials i el coneixement de nombroses companyes i companys de feina, alguns dels quals han esdevingut amics i amigues de bona veritat. Va treballar entre la Ràpita i Amposta fins al 2001.

Al mateix temps que aprenia a ser mestra i mare es va marcar la fita de treure's el doctorat. Va continuar la recerca iniciada amb la tesina, aprofundint en el coneixement   de la construcció medieval de la catedral de Tortosa. No va acabar la tesi fins al desembre de 2002. La va dipositar el dia 23 i el 28 del mateix mes naixia Guillem. Vaig llegir la tesi i obtenir el títol de doctora el 2003. Va tenir també la sort que Onada edicions em publiques l'estudi.

En aquest moment vivia a la Sénia de nou, des de l'any 2000, i treballava a Ulldecona.

L'any 2007 li van oferir una llicència d'estudis, el resultat de la qual és el blog "Histoebre". Va aprofitar per iniciar un màster en noves tecnologies aplicades a l'educació. El món digital avançava ràpidament i amb pas ferm, i va comprendre que calia formar-se en un aspecte decisiu per a l'educació de les noves generacions.  Poc després, el 2008, va obtenir el títol de catedràtica de geografia i història, fet que li va permetre situar-se millor en l'àmbit professional.

Els darrers cinc cursos ha compartit la tasca com a docent a secundària amb una plaça de professora associada a la URV. Han estat anys de treball molt intens, en què ha intentat transmetre a alumnes d'educació Primària la seva experiència en l'ensenyament i l'aprenentatge de les Ciències Socials i les aportacions de la didàctica a la nostra disciplina.

El curs 2015-16 va venir a treballar al poble, a l'Institut. Va ser una decisió molt meditada i una  experiència que li resulta molt gratificant.

Per acabar de completar aquesta ràpida història de vida s’ha de fer esment a la vinculació que des del 1992 té amb el Centre d'Estudis Seniencs. És resultat del seu interès per la història del poble i del territori. L’ha vinculat al món de la recerca local i de la cultura a peu de carrer. A més de permetre-li  treballar en la història i el patrimoni de les Terres del Sénia,  li ha obert les portes a oportunitats com formar part de la Xarxa d'Antenes del Coneixement de la URV, formar part del consell redactor de la revista Plecs d'Història Local o participar en el projecte Terres de Cruïlla amb altres entitats culturals de banda i banda del riu de la Sénia.

En el seu discurs Viqui ha parlat entre altres aspectes seua vida, sobre el ritual i les tradicions, el valor de la cultura, la importància de la igualtat, el valor de ser de poble, sobre per què considera que ha tingut sort en la vida i més cap al final sobre el fet de ser dona i ser senienca.

I així ha tancat la seua xerrada:

Bones festes!

Visca La Sénia!

Visca Les Dones Senienques!

Visca un mon on homes i dones compartim el present, i

Visca la gent de bé!

Com ja hem dit abans ha estat un acte molt bonic i molt emotiu i des d’aquí...

Moltes felicitats Viqui!!

Per les reflexions que ens has fet durant el discurs i per ser com eres.

Si us ve de gust podeu vore el vídeo de tot l'acte a Canal 21