Festa Santa Àgueda

Com cada any, el dia 5 de febrer, es celebra la festivitat de Santa Àgueda, patrona de les dones i de la nostra Associació.
És per això que amb molta il.lusió, vam celebrar la seva festa, l’endemà diumenge dia 6 de Febrer.Al matí vam assitir a la santa Missa, per cert molt amena ja que el mossèn ens la va dedicar i oferir per la nostra patrona.En acabar vam marchar totes j

untes a fer un dinar al Restaurant Vent de Dalt i a més i més de lo bo que estava tot, vam xalar i fer gresca. Que si un ballet, que si dos acudits…..i com no podia ser menys, vam acabar ballant animadament al casal dels juvilats.L’assistència de sòcies encara que va estar prou bé, esperem que per

al proper any, augmente. És molt bonic trobar-nos totes juntes i celebrar una diada de germanor i harmonia.

FINS L’ANY QUE VE.

LA JUNTA

MARIA

Us adjuntem la poesia que ens ha dedicat la Sra.CECILIA

AMA DE CASA

Es una gran meravella

sentirse ama de casa

perquè es él gran puntal

de la família estimada.

Ha de tenir comprensió

i saber educar als seus fills

i donar-los bons consells

apartan-los dels perills.

Para els fills es tot bonança

son les joies del seu cor

i renya les seves faltes

perquè els dona tot l'amor.

I junt amb el seu marit

viu la vida amb il-lusió

donan un ejemple ferm

de coratgía i uniuó.

Als avis de la família

els cuida amb gran tendressa

perquè té fidelitat

i tota ella es dolçessa.

Ella es para els seus nets

molt delicada i pacífica

i els estima tant i tant

que sols viu per la familia.

Hem de imitár a esta dona

humil, pacient, tendra i santa

que es bona i senzilla,

que per Deu está beneïda.

Cecilia

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Manjoia

Quin goig de manjoies!! Totes són obra d'una de les nostres senienques, Amparo Sabater Es tracta d'una pasta dolça, típica del nostre territori en aquests dies de Setmana Santa. Però curiosament només aquí a La Sénia se li diu “Manjoia” a la resta de les Terres de l’Ebre, així com a la zona del Maestrat, se l’anomena “Mona de Pasqua”. Hi ha diverses receptes de manjoies, poden variar les quantitats d’oli o de llet, o de sucre, però totes comparteixen els mateixos ingredients. Algunes apliquen llevadura premsada, anomenada també pastilla de forn, i altres porten una quantitat de massa mare (llevat) que s’encarrega al forn de pa. Normalment solen ser farcides, encara que també se’n fan sense farcir. El farcit tradicional és la confitura de cabell d’àngel, encara que avui en dia, segueix se'n el més utilitzat, s’han introduït també altres ingredients com mató, xocolata i crema pastissera. Per a decorar s’utilitzen ous durs (un, dos o més, segons la mi...

Més informació

Feliç Any Nou

Mai t'adormis sense un somni ni t'aixequis sense un motiu. Aprofita cada moment com si fos el més important i que mai et falti ni un somriure ni una il·lusió. Recorda que cap dia s'assembla a un altre i que ningú s'assembla a tu; que només hi ha una persona capaç de fer-te feliç per a tota la vida, i aquesta persona ets tu mateix. Si hi ha gent que vol entrar en la teva vida, que entri!. Si hi ha gent que vol sortir, que surti!. Però que no es quedin a la porta, perquè molesten als que volen entrar... Tanca els ulls, pensa en tot el que et va fer somriure l'any que ha acabat i oblida't de la resta ...... tant de bo aquests somriures es multipliquin per 2014... i a profita cada moment d'aquest nou any com si fos l'últim!. FELIÇ 2014 ! ...

Més informació

Dona Senienca 2018

El nostre dia dins de les Festes Majors del Poble és el dia dedicat a la dona. Comencem l’acte amb una Missa, després de la qual, assistents, autoritats i tothom que vulgui, ens dirigim al Parc Municipal, acompanyats pel Grup de Dolçainers on es fa homenatge a una dona distingida del nostre municipi. Aquest any ha estat la Sra. Elsa Gelida Gil, veïna del nostre poble i sòcia també de l’entitat durant molts anys. Filla petita de Federico Gellida Subirats i de Lídia Gil Tomàs. Va néixer a La Sénia, el dia 4 de setembre de 1937. La seva germana, Lídia Gellida Gil, 6 anys més gran que ella, i la que fa només un any que va morir als 85 anys a Argélès Sur Mer. Va passar la seva infantesa a la Sénia, fins als 10 anys que va marxar a França per viure en família, on el seu pare, últim alcalde republicà de la Sénia i Secretari del Centre Obrer, hi vivia exiliat. Així doncs, la seva joventut fou viscuda a Argélès Sur, però sense desvincular-se totalme...

Més informació

Dones Senienques

Cercar en aquest blog