Dona Senienca 2018






El nostre dia dins de les Festes Majors del Poble és el dia dedicat a la dona. Comencem l’acte amb una Missa, després de la qual, assistents, autoritats i tothom que vulgui, ens dirigim  al Parc Municipal, acompanyats pel Grup de Dolçainers on es fa homenatge a una dona distingida del nostre municipi.

Aquest any ha estat la Sra. Elsa Gelida Gil, veïna del nostre poble i sòcia també de l’entitat durant molts anys.

Filla petita de Federico Gellida Subirats i de Lídia Gil Tomàs. Va néixer a La Sénia, el dia 4 de setembre de 1937. La seva germana, Lídia Gellida Gil, 6 anys més gran que ella, i la que fa només un any que va morir als 85 anys a Argélès Sur Mer.

Va passar la seva infantesa a la Sénia, fins als 10 anys que va marxar a França per viure en família, on el seu pare, últim alcalde republicà de la Sénia i Secretari del Centre Obrer, hi vivia exiliat. Així doncs, la seva joventut fou viscuda a Argélès Sur, però  sense desvincular-se totalment del poble i al que tornava de visita sempre que podia.

Estan a França, va aprendre l’ofici de modista a l’Acadèmia de Corte Francès a Perpinyà, professió que després va desenvolupar durant uns quants anys.

En una de les vingudes cap a La Sénia, va conèixer al que més endavant va ser el seu marit Joan Martínez Rambla conegut al poble com a Juanito Lo Cobrador, nascut a Vilanova d’Alcolea, el 16 de maig de 1930.

Es van casar, el 4 de setembre (aniversari de la tia Elsa) de 1958, i van estar casats 58 anys. Es van posar a viure a la casa de la plaça Sant Joan, avui Plaça Dos de Maig; i fou allí on va néixer la seva primera filla, Gemma. Estalviant, van poder fer-se la casa al carrer Felip II, on va néixer Marta.

Així doncs, en quedar lliure la casa de la Plaça Dos de Maig i coneixent lo tio Juanito a comerciants de Tortosa, va veure la possibilitat de muntar un negociat al poble on coordinar una merceria i les tasques de modista que la tia Elsa desenvolupava a casa.

Va ser a la dècada dels anys 70  quan va muntar la merceria GE-MA i fins a l’any 1993, més de 20 anys. Però els temps estaven canviant i la necessitat de fer-se la roba s’esborrava de l’àmbit de l’economia familiar, així que aquesta raó i la jubilació del seu marit li van fer prendre la decisió de tancar la tenda.

La manera de fer de casa seva i l’exili del seu pare l’han marcat molt ideològicament i ha estat una persona que ha simpatitzat amb el que fou el Partit Socialista Unificat de Catalunya, formant part a les llistes de la Sénia. Va estar al capdavant de la Junta Directiva del Centre Obrer, com a Tresorera, quan Antinea Ferré li va brindar el lloc, i va intentar en el seu petit esforç, el RETORN DE LA SEVA SEU.

Bé, com sempre ha estat un acte molt bonic i molt emotiu per tothom, cal ressaltar la nombrosa assistència  que en els últims anys ha anat augmentant. Familiars i amics de l’homenatjada, sòcies de l’entitat, dames i acompanyants, autoritats, etc.

Des d’aquí agraïm també l’assistència a la Sra. Carme Navarro, Presidenta  del Consell Comarcal i a la Sra. Carme Valls, Coordinadora de l’Institut Català de les Dones a les Terres de l’Ebre, que un any més ens ha acompanyat.

Gracies a tots, per fer possible un dia com aquest!!


Comentaris

Entrades populars