El nostre
dia dins de les Festes Majors del Poble és el dia dedicat a la dona. Comencem
l’acte amb una Missa, després de la qual, assistents, autoritats i tothom que
vulgui, ens dirigim al Parc Municipal,
acompanyats pel Grup de Dolçainers on es fa homenatge a una dona distingida del
nostre municipi.
Aquest any
ha estat la Sra. Elsa Gelida Gil, veïna del nostre poble i sòcia també de
l’entitat durant molts anys.
Filla petita
de Federico Gellida Subirats i de Lídia Gil Tomàs. Va néixer a La Sénia, el dia
4 de setembre de 1937. La seva germana, Lídia Gellida Gil, 6 anys més gran que
ella, i la que fa només un any que va morir als 85 anys a Argélès Sur Mer.
Va passar la
seva infantesa a la Sénia, fins als 10 anys que va marxar a França per viure en
família, on el seu pare, últim alcalde republicà de la Sénia i Secretari del
Centre Obrer, hi vivia exiliat. Així doncs, la seva joventut fou viscuda a
Argélès Sur, però sense desvincular-se
totalment del poble i al que tornava de visita sempre que podia.
Estan a
França, va aprendre l’ofici de modista a l’Acadèmia de Corte Francès a Perpinyà,
professió que després va desenvolupar durant uns quants anys.
En una de
les vingudes cap a La Sénia, va conèixer al que més endavant va ser el seu
marit Joan Martínez Rambla conegut al poble com a Juanito Lo Cobrador, nascut a
Vilanova d’Alcolea, el 16 de maig de 1930.
Es van
casar, el 4 de setembre (aniversari de la tia Elsa) de 1958, i van estar casats
58 anys. Es van posar a viure a la casa de la plaça Sant Joan, avui Plaça Dos
de Maig; i fou allí on va néixer la seva primera filla, Gemma. Estalviant, van
poder fer-se la casa al carrer Felip II, on va néixer Marta.
Així doncs,
en quedar lliure la casa de la Plaça Dos de Maig i coneixent lo tio Juanito a
comerciants de Tortosa, va veure la possibilitat de muntar un negociat al poble
on coordinar una merceria i les tasques de modista que la tia Elsa
desenvolupava a casa.
Va ser a la
dècada dels anys 70 quan va muntar la
merceria GE-MA i fins a l’any 1993, més de 20 anys. Però els temps estaven
canviant i la necessitat de fer-se la roba s’esborrava de l’àmbit de l’economia
familiar, així que aquesta raó i la jubilació del seu marit li van fer prendre la
decisió de tancar la tenda.
La manera de fer de casa seva i l’exili del seu pare l’han
marcat molt ideològicament i ha estat una persona que ha simpatitzat amb el que
fou el Partit Socialista Unificat de Catalunya, formant part a les llistes de
la Sénia. Va estar al capdavant de la Junta Directiva del Centre Obrer, com a Tresorera,
quan Antinea Ferré li va brindar el lloc, i va intentar en el seu petit esforç,
el RETORN DE LA SEVA SEU.
Bé, com sempre ha estat un acte molt bonic i molt emotiu per
tothom, cal ressaltar la nombrosa assistència que en els últims anys ha anat augmentant. Familiars
i amics de l’homenatjada, sòcies de l’entitat, dames i acompanyants, autoritats,
etc.
Des d’aquí agraïm també l’assistència a la Sra. Carme
Navarro, Presidenta del Consell Comarcal
i a la Sra. Carme Valls, Coordinadora de l’Institut Català de les Dones a les
Terres de l’Ebre, que un any més ens ha acompanyat.
Gracies a tots, per
fer possible un dia com aquest!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada