Passa al contingut principal

Tai-txi, meditació en moviment


A la Xina és considerat com un tresor de la Cultura Nacional. De vegades s’ha definit com el Ioga Xines, la Dansa del silenci, la Meditació activa, i Poesia o Meditació en moviment.




Pot ser, la majoria ja ho sabeu, perquè ho heu provat, n’heu sentit parlar o n’heu llegit alguna cosa, però per a les que no, us oferim una petita introducció.

El tai-txi és un art marcial d’origen xines basat en el desenvolupament de l’energia interior, mitjançant la suavitat i la intenció. Forma part d'un estil de vida saludable; de fet, la medicina tradicional xinesa recomana la pràctica d'aquesta disciplina per al manteniment i equilibri de la salut, física, mental i espiritual.

Es realitzen exercicis d’escalfament i estirament suaus, que ens van dotant de flexibilitat de forma gradual. Es practiquen igualment exercicis de respiració incrementant l’oxigenació i al mateix temps ens ensenya a respirar de forma completa.

Es caracteritza també per moviments de torsió, reforçant d’aquesta manera els tendons, les articulacions i tota l’estructura òssia en general, per la qual cosa està indicat en casos d’artrosis i altres malalties osteomusculars.

A més a més, un treball constant dels músculs de l’esquena i de la columna vertebral, pot alleujar lesions com hèrnies discals i lumbàlgies. La pràctica de la relaxació de les espatlles i coll, millora els dolors provocats per les contractures musculars d’aquestes zones, en què moltes vegades produeixen marejos i mals de cap.

Un altre benefici important de la pràctica del Tai-txi és l’acció de massatge que els girs i moviments del tronc exerciten sobre els òrgans interns, reactivant el metabolisme.
Augmenta la flexibilitat i millora l’equilibri, reduint així el risc de caigudes. És una pràctica intensa i completa, i al tractar-se d’exercicis suaus resulta beneficiosa per a qualsevol edat. 

A nivell mental, es considera molt efectiva per a trastorns depressius, ansietat i estrès, millorant els estats d'ànim i la capacitat de concentració, a més de ser una font inesgotable de producció d’endorfines, les hormones de l'eterna joventut i de la felicitat.

Podríem estendre'ns molt més, però ho deixem aquí. Només dir-vos que us animeu a provar-ho i sigueu constants en la pràctica. Al principi igual com en la pintura, la música o qualsevol art, és necessari adquirir tècniques simples a base de la repetició, però els efectes sobre l’estat d’ànim i el to general són immediats. Val la pena!!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Feliç Any Nou

Mai t'adormis sense un somni ni t'aixequis sense un motiu. Aprofita cada moment  com si fos el més important i que mai et falti ni un somriure ni una il·lusió.   Recorda que cap dia s'assembla a un altre i que ningú s'assembla a tu; que només hi ha una persona capaç de fer-te feliç per a tota la vida, i aquesta persona ets tu mateix.  Si hi ha gent que vol entrar en la teva vida, que entri!.  Si hi ha gent que vol sortir, que surti!.  Però que no es quedin a la porta, perquè molesten als que volen entrar...  Tanca els ulls, pensa en tot el que et va fer somriure l'any que ha acabat i oblida't de la resta ...... tant de bo aquests somriures es multipliquin per 2014... i a profita cada moment d'aquest nou any com si fos l'últim!.                 FELIÇ  2014  !                                           ...

Dona Senienca 2018

El nostre dia dins de les Festes Majors del Poble és el dia dedicat a la dona. Comencem l’acte amb una Missa, després de la qual, assistents, autoritats i tothom que vulgui, ens dirigim   al Parc Municipal, acompanyats pel Grup de Dolçainers on es fa homenatge a una dona distingida del nostre municipi. Aquest any ha estat la Sra. Elsa Gelida Gil, veïna del nostre poble i sòcia també de l’entitat durant molts anys. Filla petita de Federico Gellida Subirats i de Lídia Gil Tomàs. Va néixer a La Sénia, el dia 4 de setembre de 1937. La seva germana, Lídia Gellida Gil, 6 anys més gran que ella, i la que fa només un any que va morir als 85 anys a Argélès Sur Mer. Va passar la seva infantesa a la Sénia, fins als 10 anys que va marxar a França per viure en família, on el seu pare, últim alcalde republicà de la Sénia i Secretari del Centre Obrer, hi vivia exiliat. Així doncs, la seva joventut fou viscuda a Argélès Sur, però   sense desvincular-se totalme...

Paella fi curs

Sense    adonar-nos ja hem arribat de nou a  l'estiu, finalitzant totes les activitats  de la nostra associació i per celebrar el final de curs com ja és costum es   vam reunir al parc, el passat dia 28 per fer la típica    paella, ens ho vam passar molt bé,    primer amb els preparatius i després amb el dinar parlant de les nostres   coses . Desitgem passeu un bon estiu, ens tornarem a trobar al  setembre que  començarem el nou curs i  totes les nostres  activitats .                                                                 ...